Aran, una societat de cases Imprimir a/e

La casa ha estat durant segles la unitat de base de la vida social, econòmica i política de l’Aran. Només com a membre d’una casa, un aranès podia accedir als béns comunals, participar en la vida comunitària i així garantir la seva subsistència.

 

A més, la casa ha constituït sempre un element clau per a la identificació personal, que permet situar cada persona en relació amb una residència, una propietat i fins i tot una manera de pensar.

 

A l’Aran, la casa ha estat i és encara entesa com un conjunt integrat per quatre elements:

  • Un grup de persones que viuen juntes (una família)
  • Una organització econòmica conjunta.
  • Un patrimoni material (un edifici de residència, unes instal.lacions i unes terres).
  • Un patrimoni immaterial (un nom, uns drets col.lectius, una posició política i una reputació moral identificada amb el nom de la casa).

 

Fins no fa gaires anys, el model de família més freqüent a les cases araneses era l’anomenada família-troncal. Aquesta es caracteritza per acollir en una mateixa casa els membres de tres generacions: els avis, el fill hereu i la seva dona, els seus fills i els germans no casats de l’hereu. L’avi solia ser el cap de casa, qui la dirigia i la representava. Cal destecar que tots els membres de la família treballaven plegats en benefici i profit de la casa.

 

La casa, les seves propietats i el seu nom, es transmetien de generació en generació a un sol fill, l’hereu. Els altres fills, exclosos de l’herència, es podien quedar a viure a la casa mentre no es casessin. En cas contrari, havien de marxar de casa i rebien com a compensació una quantitat determinada de diners i de roba (la dot).