Aran, ua societat de cases Imprimir E-Mail
Era casa a estat durant sègles era unitat de basa dera vida sociau, economica e politica d’Aran. Sonque coma membre d’ua casa, un aranés podie accedir as bens comunaus, participar ena vida comunitària e atau, garantir era sua subsisténcia.
 
Ath delà, era casa a constituït tostemp un element clau entara identificacion personau, que permet plaçar cada persona en relacion tamb ua demorança, ua proprietat e ath delà ua manèra de pensar.
 
En Aran, era casa a estat e ei encara entenuda coma un ensem compausat per quate elements:
 
  • Un grop de persones que viuen amassa (ua familha)
  • Ua organizacion economica conjunta.
  • Un auviatge materiau (ua bastissa de demorança, ues installacions e ues tèrres).
  • Un auviatge immateriau (un nòm, uns drets collectius, ua posicion politica e ua reputacion morau identificada tamb eth nòm dera casa).
 
Enquia non hè pas guairi ans, eth modèl de familha mès soentat enes cases araneses ère era nomentada familha-soca. Aguesta se caracterize per acuélher en ua madeisha casa es membres de tres generacions: es pairs-sénhers, eth hilh ereu e era sua hemna,es sòns hilhs e es frairs non maridats der ereu. Eth pair-sénher solie èster eth cap de casa, qui la dirigie e la representaue. Cau remercar que toti es membres dera familha trabalhauen amassa en benefici e profit dera casa.
 
Era casa, es sues proprietats e eth sòn nòm, se transmetien de generacion en generacion a un solet hilh, er ereu. Es auti hilhs, excludits dera eréncia, se podien estar a víuer ena casa en tot non se maridèssen (beats). En cas contrari, avien de marchar de casa e recebien coma compensacion ua quantitat determinada de sòs e de ròba (era dòt).