Visita guidada Imprimir E-Mail

Er auviatge, ua forma de lotjament pròpia d’Aran, ei format per un ensem de bastisses destinades tà demorança e tath trabalh. Aguestes bastisses se trapen plaçades ath torn d’un corrau centrau que simbolize era unitat que fistone era casa coma entitat sociau. Eth corrau se presente coma era pèça centrau der ensem e ordene e dispause es bastisses.
 
Er auviatge formaue un solet ensem diferenciat dera rèsta de cases deth pòble. Aguest tipe de lotjament corresponie a un estatus sociau anautit, es cases dera màger part de familhes non presentauen ensems diferenciats e soent en ua madeisha bastissa, tamb ua distribucion verticau, se compartie bòrdes e casa.
 
Elements der auviatge de çò de Joanchiquet:

A. Portau principau
B. Corrau deth davant
C. Lotjament familhar
D. Bòrda, s. XVIII
E. Corrau deth darrèr
F. Bòrda, s. XIX
G. Portau deth darrèr ( da accés ath lauader deth pòble)
H. Pocingles
I. Colomèr
J . Vergèr (camp de frutèrs)
K. Casau (uart)

 
 
C. Lotjament familhar
 
Planta baisha
1. Entrada o nèira
 
Era pòrta d’entrada se trape ena façada climatologicament mès afavorida. Es cases benestantes presentauen es façades perbocades e ondrades. Era pèira vista ère considerada pròpia des cases praubes e des bòrdes.
 
Era entrada, cauçadada tamb granes labades de pèira, se place aproximadament en èish de simetria dera casa e servís de distribuïdor entre es diuèrses estances que i a ena planta baisha. Ei ua des pògues pèces dera casa a on se trapen labades de pèira, era màger part an eth solèr de husta.
 

2. Codina

 

 
Era codina ère era pèça mès cauda e era mès enlumenada dera casa quan se hège de net. En era, es diferenti membres dera familha i desvolopauen diuèrses activitats: codinar, minjar, cauhar-se, hilar, jogar, pregar, ...
 
 
 
 
Espaci semiprivat, era codina demoraue dubèrta tanben as vesins deth pòble, sustot pendent es longues nets d’iuèrn, quan ath torn dera grana humenèja s’organizauen es nomentades “cauhades o serades” o amassades de vesins. Ère tanben ua veirina a on se mostraue eth poder economic dera casa, era màger o mendre quantitat de mòbles e era vaishèra que s’i exposaue, ère un reflèxe dera posicion sociau e economica dera casa. Ath delà, quan ère era ora d’anar a dromir, era codina se convertie tanben en cramba reservada entàs mès vielhs dera casa o entàs malauts.
 
 
3. Cereret
 
Entà sauvar es truhes que cuelhien enes sues tèrres, es de Joanchiquet dispausauen de tres lòcs, eth cereret, dejós dera escala, e dus auti petiti cerèrs plaçats respectivament ath miei dera codina e deth soleret, as quaus s’accedie en tot lheuar ua trapa de husta. Segontes Francisco de Zamora era truha s’implante en Aran entath torn der an 1760. Aguesta se convertic ena basa alimentària durant fòrça decades. Cau rebrembar qu’Aran ère ua des pògues vals pirenenques que li calie importar horment, ja qu’aguest non se i adaptèc jamès as condicions climatiques deth país e era cuelheta non ère pas sufisenta entà tota era poblacion.
 
 
4. Pastador
 
 
 
 
Eth pastador ère un espaci a on es hemnes dera casa i desvolopauen sustot tres ahèrs: emprestir e còder eth pan que se minjaue ena casa, hèr era ruscada des linçòs e còder eth minjar entàs porcèths.
 
Eth pan se pastaue aumens un còp per setmana. Entà hèr era ruscada, es hemnes plaçauen es linçòs laguens eth rusquèr plaçat ara esquèrra deth pastador, sus es linçòs i metien eth cendre e alavetz i vessauen era aigua borida, que barrejada tamb eth cendre se convertie en leishiu.
 
Subergés tanben eth cendrèr, espaci plaçat dejós deth horn a on se sauvaue eth cendre que se tiege, com ja auem dit adès, entà lauar era ròba o com engreish tàs tèrres.

 

 
5. Salonet
 
 
 

Ath long dera sua istòria, diuèrses pèces dera casa an cambiat d’estructura, d’usatge o simplament d’aspècte: aguest ei eth cas deth gran cerèr dera casa, ua part deth quau siguec transformada a principis deth sègle xx en un salonet entà recéber visites o celebrar taulejades de hèsta o de compromís.
 
Presidís eth salonet eth retrat (un fotomontatge) deth proprietari dera casa tamb era sua prumèra hemna defunta, e era sua dusau hemna (fraia dera prumèra), vestida de blanc. Eth retrat simbolizaue eth poder sociau e economic dera casa, ja qu’ère un luxe que non ère ara man de toti. Aguest fotomontatge tanben mos parle des relacions familhars e es costums matrimoniaus.
 
 
6. Cerèr
 
 

Era màger part des productes destinats tara alimentacion dera familha se conservauen en diuèrsi endrets deth cerèr gran: eth vin, en grani barricòts de husta: er òli e era sau, en dornes de terralha o de veire; es hormatges, en palmars o hormatgères de husta. Eth cerèr, hège d'embalet entara lenha e des airines de trabalh.
 
 
7. Escala
 
Era escala principau se trape en èish de simetria longitudinau dera casa, davant dera entrada, causa abituau ena màger part des cases araneses. Deth prumèr soleret estant, e a trauèrs d’ua petita pòrta, se podie gésser tath corrau e entara bòrda deth darrèr.
 


Planta prumèra

8. Sala
 
 

Era nomentada “sala” ère ua pèça que servie de distribuïdor entre es diuèrses crambes que i a en prumèr pis. Tamb escadença de maridatges, batialhes, hèstes majors o enterraments, se podie tier tanben coma minjador.
 
Aguesta pèça ei amoblada tamb bèri mòbles deth sègle XVIII, entre eri ua grana limanda de husta a on sauvauen es linçòs.
 
 
 
9. Cramba




 
Es crambes èren uns espacis sauvadi sonque entàs membres dera casa: lèu jamès non se convidaue a un estranh a entrar-i se non ère entà visitar un malaut o velhar un difunt.
 
Aguest barrament des crambes entath dehòra contraste tamb era manca de privacitat entre es membres dera casa, evident en hèt que i a crambes que se comuniquen interiorament e que tanben èren compartides sense problèma per indivius de diferentes generacions. Eth concèpte de privacitat vigent enes sègles xviii-xix ei aluenhat fòrça der actuau.
 
 
10. Cramba der ereu



 
Coma era màger part des cases araneses, en çò de Joanchiquet i solien víuer membres de tres generacions: es pairs-sénhers, eth hilh ereu e era sua hemna, es sòns hilhs e es frairs non maridats der ereu.
 
Generaument, eth cap de familha e era sua hemna tiegen ua des mielhors crambes dera casa, que soent, solien cedir ath hilh ereu quan aguest se maridaue. Aguesta cramba e era deth caperan, son es unenques que dispausen de larèr.
 
 
 

11. Cramba deth beat
 
Es beats, èren es hilhs excludidi dera eretat. En tot non se maridèssen podien demorar ena casa. Quan morien, es sòns bens acostumàuen a tornar entara soca familhara.
 
 
12. Cramba
 
Sègles entà darrèr, eth nombre de hilhs que podie auer ua familha aranesa podie èster fòrça naut. Aguesta nauta natalitat ère, ath delà, compensada per ua nauta mortalitat, sustot de mainatges.
 
 
13. Cramba deth mossardet
 
Segontes es sues possibilitats, es cases benestantes acostumaueu logar un nombre variable de mossardets e mossardetes. Era majoritat d’eri minjauen e dromien ena casa que les logauen, e soent, èren considerats membres d’aguesta casa.
 
 
14. Cramba deth caperan



Era carrèra eclesiastica ère un des camins mès abituaus que seguien quauqu'uns des cabalèrs o cabdets des familhes mès benestantes. Un còp ordenats, es caperans aranesi solien tornar entath sòn pòble d’origina, e tot soent demorauen enes sues cases pairaus.

Cau remercar qu’enquiath an 1801, Aran formaue part der avescat de Comenges, un an mès tard se signe era sua incorporacion ar avescat de Seu d’Urgell, a despiech d’açò, non serà enquiara fin de 1804, tamb era visita deth bisbe tara Val, quan se harà era prenuda de possession. Tot e eth traspàs, es aranesi conservaràn eth dret, entre d’auti, d’alistar eri madeishi es sòns rectors. Actualament Aran encara conforme un archiprestat unenc.
 
 
15. Pòrta dera comuna
 
Aumens deth sègle xix estant, era casa dispausaue d’ua comuna, que siguec des·hèta durant es ans seishanta deth sègle xx.
 
 
16. Cramba
 
Es crambes èren un espaci de net. Generaument eth nombre e es caracteristiques des mòbles que i auie depenien dera posicion que tiege ena familha era persona que i dromie.
 
 
 
 
Humarau
17. Humarau





 
 
Eth humarau ei un espaci sense divisions plaçat dejós deth tet. Aguest humarau complie sustot dues foncions: per un costat, èren eth lòc a on se sauvauen diuèrsi productes de besonh entath neuriment dera familha; per un aute, servien coma desembrassi de toti aqueri mòbles e airines que ja non se tiegen.
 
 
 
 
D. Bòrda
Des dues bòrdes que i a ena casa aguesta ei era mès grana. Siguec bastida, probablament pendent eth sègle XVIII, en tot adaptar-se ara arribentor dera montanha. S’i embarrauen tant shivaus e mules coma crabes e oelhes. Ath cant d’aquesta bòrda i auie era pocingla des porcèths.
 
F. Bòrda
Aguesta bòrda, de mesures mès petites ère destinada tàs vaques e bòs, e semble auer estat bastida tà darrèrs deth sègle XIX.
 
I. Colomèr
Fin finau, era casa dispausaue tanben d’un colomèr en forma de tor, que servie entà embarrar es coloms, es conilhs e era poralha.