El procés de fabricació Imprimir a/e
La llana que es treballava a la fàbrica procedia dels particulars, els quals l’havien obtingut a través de l’explotació ramadera familiar. La llana arribava neta i seca a la fàbrica, els flocs es pesaven en un balança romana i s’acordava el nombre de madeixes i el gruix del fil que es volia.
 
A la planta baixa i a la planta pis es conserva tota la maquinària original fet que ens permet seguir tot el procés de fabricació
 
El diable





Servia per obrir els flocs de la llana. Els flocs es disposaven a l’entrada de la màquina, previament havien estat remullats amb oli de baixa qualitat, que els estripava, obria i separava.
 
La carda obridora



 
 
Transformava els flocs de llana oberts pel diable en una mena de vel, que es feia servir sovint per fer vànoves i matalassos.
 
 
La carda metxera



 
 
Preparava la llana que havia de servir per fer fil i convertia el vel o napa procedent de la carda obridora en unes metxes més fines, que s’enrotllaven en uns petits corronets o plegadors metàl·lics.
 


La mule-jenny





Es tracta d’una filadora intermitent que primer estira i torç el fil i, després d’una pausa, l’enrotlla en el fus. Una sola persona s’encarregava de la màquina i n’observava atentament el funcionament, ja que calia aturar-la de seguida si algun fil es trencava, per evitar malmetre tot el procés. La mule jenny fou inventada pels anglesos i tingué un clar protagonisme en la Revolució Industrial. Aquest model correspont als prototipus realitzats entre 1820 i 1830 i es una de les tres que es conserven a Catalunya.
 

El torcedor





Servia per retòrcer el fil i enrotllar-lo en un bovina, con o fus, segons el gruix del fil i la quantitat que se’n fabricava.
 


La màquina de fer madeixes





Culminava tot el procés i s’encarregava de la darrera torsió i de l’elaboració de les madeixes. Per aquesta última acció, s’utilitzava una barra de ferro, clavada en una de les bigues del sostre, que facilitava la feina de retorçar les madeixes.