Geologia d’Aran Imprimir E-Mail

Aran enes Pirenèus.

Era Val d’Aran ei constituïda fonamentaument per materiaus dera èra paleozoïca e forme part dera nomentada zòna Axiau des Pirenèus a on i aflòren es materiaus mès antics dera Serrada Pirenenca.

 

Materiaus e Istòria Geologica.

Es ròques que i trapam ena actualitat son ròques metamorfiques ja qu'an estat afectades per dues orogenies (era erciniana e era aupina) e sosmetudes a nautes pressions e temperatures.

 

Es materiaus mès antics an ua edat cambriana e ordoviciana tamb uns 550 milions d’ans d’antiquitat. Son formades per materiaus terrigèns e carbonatats que se depausèren en un ambient de plataforma extèrna. Ara fin der ordovician, s’installen ues condicions marines de pòga prigondor e se depausen cauquières e conglomerats e a lòc ua cèrta activitat volcanica. Ei en aguest moment quan se formen es acumulacions de sulfurs de zinc entre d’autes que seràn espleitades durant era prumèra mitat deth sègle XX.

 

Posteriorament, ena epòca Siluriana (hè entre 440 e 400 milions d’ans) se depause ua grana quantitat de pelites neres pròpies d’ambients prigonds.

 

Hè uns 400 milions d’ans (pendent eth Devonian) tornèc a installar-se un ambient de plataforma tamb era sedimentacion de materiaus terrigèns ath nòrd e carbonatats ath sud.

 

Durant eth carbonifèr se sedimentèren materiaus turbiditics que dejà evidencien er inici dera formacion dera serrada ercinica qu'afectèc a grana part d’Euròpa e Nòrd-america.

 

Durant era formacion d’aguesta serrada es materiaus se metamorfisèren, pleguèren e fracturèren intensament.

 

Aguesta grana serrada s'erosionèc lèu per complèt durant er inici dera era segondària.

 

Ena era segondària s’i installèren granes plataformes carbonatades, mès aguesti sediments non les trapam ja que pendent era formacion des Pirenèus, ena èra Terciària aguesti materiaus se pleguèren e se desplacèren entath sud en tot formar es mantèls de correment que formen es actuaus sèrres Pre-pirenenques.

 

Pendent eth quaternari, es fòrtes fluctuacions climatiques provoquèren era aparicion d’espandits glacèrs ath long dera Serrada Pirenenca.

 

Aguesti glacèrs s'installèren sus es vals preexistentes en tot dar lòc ath modelat glaciau tamb era formacion de circs glaciaus, vals en U e cubetes de sus-cata.

 

Es unitats estructuraus

Es granes unitats estructuraus d’Aran presenten ua mercada disposicion èst oèst.

 

Ath nòrd se place eth Dom deth Garona a on i aflòren es materiaus mès antics (Cambro-ordovicians) e ath sud eth Sinclinau dera Val d’Aran a on se trapen es materiaus deth Devonian e Carbonifèr.

 

En tot desseparar aguestes dues granes unitats se dispausen es lòses deth Silurian.

 

En tèrme sud d’Aran se trape era unitat granitica dera Maladeta que s'emplacèc ara fin dera orogènia erciniana.