Geologia d’Aran Imprimir a/e

L’Aran als Pirineus

 

La Val d’Aran està constituïda fonamentalment per materials d’edat paleozoica i forma part de l’anomenat zona Axial dels Pirineus on hi afloren els materials més antics de la Serralada Pirinenca.

 

Materials i Història Geològica

 

Les roques que hi trobem en l’actualitat són roques metamòrfiques ja que han estat afectades per dues orogènesis (la herciniana i la alpina) i sotmeses a altes pressions i temperatures.

 

Els materials més antics tenen una edat cambriana i ordoviciana amb uns 550 milions d’anys d’antiguitat. Estan formades materials terrígens i carbonatats que es van dipositar-se en un ambient de plataforma externa. Al final de l’ordovicià, s’instal·len unes condicions marines de poca profunditat i es dipositen calcàries i conglomerats i té lloc una certa activitat volcànica. És en aquest moment quan es formen les acumulacions de sulfurs de zinc entre d’altres que seran explotades durant la primera meitat del segle XX.

 

Posteriorment, en època Siluriana (fa entre 440 i 400 milions d’anys) es diposita una gran quantitat de pelites negres pròpies d’ambients profunds.

 

Fa uns 400 milions d’anys (durant el Devonià) va tornar a instal·lar-se un ambient de plataforma amb la sedimentació de materials terrigens al nord i carbonatats al sud.

 

Durant el carbonífer se van sedimentar materials turbidítics que ja evidencien l’inici de la formació de la serralada hercínica que va afectar a gran part d’Europa i Nord-america.

 

Durant la formació d’aquesta serralada els materials es van metamorfitzar, plegar i fracturar intensament.

 

Aquesta gran serralada va erosionar-se gairebé per complert durant l’inici de l’era secundaria.

 

En l’era secundaria s’hi van instal·lar grans plataformes carbonatades, però aquest sediments no els trobem ja que durant la formació dels Pirineus, en l’era Terciària aquest materials van plegar-se i van desplaçar-se cap al sud formant els mantells de corriment que formen les actuals serres Pre-pirinenques.

 

Durant el quaternari, les fortes fluctuacions climàtiques van provocar l’aparició d’extenses glaceres al llarg de la Serralada Pirinenca.

 

Aquestes glaceres van instal·lar-se sobre les valls preexistents donant lloc al modelat glacial amb la formació de circs glacials, valls en U i cubetes de sobre-excavació.

 

Les unitats estructurals

 

Les grans unitats estructurals de l’Aran presenten una marcada disposició est-oest.

 

Al nord es situa del Dom de la Garona on hi afloren els materials més antics (Cambro-ordovicians) i al sud el Sinclinal de la Val d’Aran on es troben els materials del Devonià i Carbonífer.

 

Separant aquestes dues grans unitats es disposen les pissarres del Silurià.

 

En el límit sud de l’Aran es troba la unitat granítica de la Maladeta que va emplaçar-se al final de la orogènia herciniana.