Sant Andrèu de Salardú Imprimir a/e


Exterior de l’església

 

L’església de Sant Andrèu ens rep amb una imatge arquitectònica exterior pròpia del romànic tardà, del segle xiii. La seva planta és de tipus basilical, l’encapçalament és de tres absis i la portada monumental, d’arquivoltes en degradació. A l’angle sud-oest hi ha adossada una torre campanar del segle xv de planta octogonal, amb volta de nervadura gòtica.

 

El perímetre exterior de l’església ofereix un ric treball escultòric en forma de permòdols. La portada, concebuda en cinc arcs en degradació aixoplugats per un guardapols, presenta una decoració composta principalment per motius vegetals; damunt la clau de l’arc, coronant la portada, hi ha esculpit un crismó.

 

A l’interior, ens sorprendrà la seva elegant estructura arquitectònica gòtica, coberta per voltes de creueria i sostinguda per pilars cruciformes; el finestral obert al mur de ponent, de grans dimensions, remata el discurs gòtic. Desplaçant-nos cap al presbiteri arribarem a un dels exemples de pintura mural més grans i més ben conservats de l’Aran: són unes pintures del segle xvii on es representen diverses escenes i personatges bíblics.

 

La visita a Sant Andrèu de Salardú culmina a l’absis central, on es troba la talla del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill la Vall, datada del segle xii. La talla mostra la imatge d’un Crist sofrent, amb la secció triangular de les seves cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica.




Crist de Salardú