Sant Estèue de Betren Imprimir a/e


Portalada d’accés

 

Les primeres referències històriques de l’església de Sant Estèue de Betren són del segle xiv, en els preludis de l’art gòtic. Així com ho demostra la convivència del estils romànic i gòtic en la configuració arquitectònica i escultòrica de l’edifici. És en l’espai absidial i en la portalada on més s’evidencia la transició entre aquests dos estils artístics. La capçalera de l’església es configura a partir de tres absis poligonals, de cinc cares el central i de tres els laterals, en les quals les finestres van alternant els arcs de mig punt amb els ogivals; per damunt de l’absis central s’obre una finestra de clara vocació gòtica, flanquejada per dues finestres espitlleres que, en canvi, són de tradició romànica.

 

La portalada d’accés, situada al mur nord, es un dels referents artístics de l’església. Estilísticament gòtica, suposa un avanç en el llenguatge narratiu i naturalista. Tant és així que en els arcs en degradació de la portada podem llegir el Judici Final, amb la representació dels condemnats contraposats als escollits; presideix l’escena, a la part superior, la Mare de Déu amb el Nen a la falda.

 

A la part superior del mur de ponent s´aixeca un campanar de cadireta de dos pisos.



Vista exterior dels absis