Santa Eulària d’Unha Imprimir E-Mail


Exterior de l’església



Santa Eulària d’Unha ei ua glèisa romanica, fidèu as canons arquitectonics de planta basilicau de tres naus, tamb vòuta de miei punt era centrau e de quart de cercle es lateraus; tà lheuant trapam era cabeçada des tres absides extèrnament decoradi ath gust lombard; e en angle nòrd-èst, er ahijut d’ua tor campanau deth sègle XVIII.

Cau destacar, en prumèr lòc, qu’era glèisa d’Unha ei era unica dera Val d’Aran qu’aué per aué, sauve part des pintures muraus romaniques, descubèrtes hè pògui ans, ena absida centrau. D’aguestes pintures, s’amuishe fragmentàriament ena vòuta semiesferica çò qu’aurie estat era figura deth Pantocrator (deth quau se’n consèrve era cara), encerclat pera mandòrla e eth Tetramòrf. En registre inferior i deuien èster representadi es mèmbres deth collègi apostolic, plaçadi dejós d’arcades, des quaus se sauven es cares e era part superiora de dues figures, magnificament representades.

Era preséncia dera pintura murau non acabe pas aciu: tanben s’an restaurat ues pintures deth sègle XVI en mur laterau nòrd. Es pintures, damb ua seqüéncia d’enquarraments scenics, se desvolopen de dreta a quèrra: es episòdis dera oracion de Jesús en uart de Gethsemani, eth punet de Judes, era hlagelacion, Pònç Pilat en tot lauar-se es mans, eth camin deth Calvari, era crucifixion e eth judici finau damb Crist Glorificat.

Eth legat romanic dera glèisa de Santa Eulària tanben ei constituït per dues batiaderes d’un gran arcaïsme. Era ua d’immersion, totun que se poderie tractar d’un sarcofag reprofitat e era auta, damb vas e pè de supòrt.