Sant Estèue de Montcorbau Imprimir a/e


Interior de l’església



L’església de Sant Estèue, tot i els seus orígens romànics, ha incorporat el llegat artístic dels períodes romanic, gòtic i barroc. Però el que més frapa els ulls del visitant quan s’endinsa a l’interior de l’església és el gust popular que té l’edifici, que es posa de manifest sobretot en les pintures murals del segle xviii, i que recentment han estat objecte de restauració.

 

Del període romànic, en queden com a testimonis el tram central de la nau i la pica baptismal. Al segle xv, l’església de Sant Estèue va experimentar la primera gran transformació, amb la incorporació d’un absis poligonal gòtic que va substituir l’original romànic. L’importància de l’absis gòtic és evident a l’interior de l’església, on es veu l’estructuració arquitectònica a partir d’unes elegants nervadures, que parteixen del terra i es troben en l’anell de la cúpula que encabeix l’espai absidial.

 

Posteriorment, durant el període barroc, es van incorporar cinc capelles als laterals de la nau, que han donat lloc a l’aspecte actual de l’església. És en aquestes capelles on es narren diferents episodis bíblics, representats pictòricament, i on es posa de manifest l’esperit popular que esmentàvem al començament.

 

Al segle xviii s’afegeix la torre campanar adossat a l’absis, i s’incorpora el pòrtic d’entrada a l’església; a la façana d’aquest pòrtic hi trobem encastat un cippus romà i un crismó.



Pica baptismal