Exposició Aran Clavis Regni Imprimir a/e

El Conselh Generau d’Aran, mitjançant el Departament de Cultura i Política Lingüística i Museus de la Vall d’Aran presenten la exposició ARAN, CLAVIS REGNI. LA DEFENSA D’UN PAÍS, que es pot visitar a l’església de Sant Joan d’Arties des del 28 de juliol d’aquest any fins el 14 de juny de 2009, on es posa de manifest que el valor estratègic de la Vall d’Aran explica bona part de la seva història. L’Aran es va convertir en escenari d’un gran nombre de lluites, per ser el punt de trobada entre Catalunya, Aragó, Occitania, França i Espanya.

 

Per uns i altres, l’Aran ha representat la “clavis regni”, aquella clau que donava accés a territoris de més enllà de la regió.

 

La seva producció ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el Gobern d’Aragó, el Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Hosca.

 

L’exposició s’estructura en vuit àmbits temàtics mitjançant els quals destaquen els aspectes més importants per la comprensió del paper estratègic de l’Aran com territori fronterer:

 

  • Àmbit I: Introducció
  • Àmbit II: El camí del Garona
    • Beret com una via d’acés de noves cultures
    • Camí Reial, via de romanització
  • Àmbit III: Assetjaments dominadors
    • Lluites i invasions a l’Aran abans de la signatura de La Querimònia (1313)
  • Àmbit IV: El feudalisme a l’Aran
    • Les terres dels senyor feudals de l’Aran es situen al Baix Aran, i mantenen estretes relacions amb la noblesa occitana i es mostres contraris al domini catalanoaragonès.
    • Les és l’únic poble on s’implanta un domini plenamente feudal. Restes del castell i baronia.
    • El Qüestionari de Francisco Zamora (mapa de fortificacions).

 

  • Àmbit V: La lluita diplomàtica per l’Aran
    • Enfrontament entre la Corona d’Aragó i França abans de la signatura de la Querimònia.
  • Àmbit VI: L’administració reial
    • El governador era la persona que ostentava el càrrec més important dins de la jerarquia politicomilitar de l’Aran i el representant reial al país. El rei escollia al futur governador per un període de tres anys. El governador, al santuari de Mijaran, jurava els privilegis, costums i llibertats de l’Aran. Un cop passat el seu mandat s’havia de sotmetre a una auditoria anomenada Taula de justícia. Com sou rebia un galin reial de blat (1) de cada casa i algunes contribucions o drets, com el permís del transport de fusta cap al Garona.
    • El jutge. Trobem aquesta figura documentada en un privilegi de l’any 1298. La seva funció consistia en assessorar al governador en el temes civils i criminal i fer complir les sentències. Impartia justícia tots el divendres al Castell Lleó i tres cops per setmana a Vielha.
    • Castell Lleó, situat a Es Bòrdes, era el domini del governador (s’il·lustra amb una reproducció en 3D, on s’hi mostres les etapes d’aquesta fortificació).
  • Àmbit VII: Un sistema defensiu ben equilibrat
    • L’Aran torna a ser l’escenari de diferents lluites. Al segle XV tenen lloc, primer, la guerra de Joan II d’Aragó contra la Generalitat de Catalunya i la guerra, poc temps després, amb Hug Roger III compte del Pallars.
    • Al s. XVII les guerres entre luterans i catòlica tenen una forta repercussió a l’Aran per la seva situació geogràfica. Aquesta guerra porta a Felip II per desenvolupar una política de fortificacions a la frontera pirinenca.
    • Paper importat de les esglésies com elements de defensa.
    • Castell de Vielha. Castell de Salardú. Castell d’Arties. Castell de Vilac.
    • A més de les construccions de castells i fortificacions de les esglésies es fortifiquen, durant els s. XV i XVII amb elements de defensa, nombroses construccions civil i cases particulars de famílies benestants.
  • Àmbit VIII: Els Forts del s. XIX
    • Després d’una època de pau i benestar a l’Aran, que ocupa bona part del s. XVII, arriba el nou segle amb les guerres de Napoleó i la Primera Guerra Carlina (1833-1840).
    • Al 1810 comença la construcció del Fort de la Santa Creu, aprop de Casau, per a la vigilància del territori per part de les tropes franceses. Al 1815 queda abandonat. Al mateix lloc, les tropes isabelines aixequen la Fortificació de la Llibertat al 1836, que es fa caure per Decret Reial al 1842.
  • Àmbit IX: Últimes fortificacions
    • Poca repercussió de la Guerra Civil
    • Invasió dels maquis el 19 d’octubre de 1944. El Partit Comunista d’Espanya i la Agrupació de Guerrillers planegen l’operació Reconquista d’Espanya. Combats a Canejan, Les, Bossòst, Es Bòrdes, Unha i Salardú. Les tropes franquistes acaben la insurrecció amb un balanç de 63 morts.

 

 

 

A l’exposició es mostren força objectes que per primer cop s’exposaran al gran públic: recipients de terralla prehistòrics, dos esteles romanes del s. III-IV dC, un vas de terre sigil·lata clara, dels s. IV-V trobat a la necròpolis de Garòs; i la Querimònia, pergamí de l’any 1328, autèntica Carta Magna d’Aran i altres privilegis de la Vall d’Aran.

 

L’exposició, que ha comptat amb un pressupost de 100.000 €, es complementa amb activitats didàctiques, quaderns infantils per escolars de primària i secundària, així com tallers pel públic escolar i familiar i visites guiades.

El comissariat de l’exposició està format pels historiadors Elisa Ros i Joan Carles Riera Socasau. D’aquesta forma, per deixar constància de tot el treball d’investigació realitzat, s’edita el catàleg de l’exposició amb articles dels historiadors J. Bolòs, J. Boya, P. Pujada i Mn. Amiell.

 

 

 

Aran Clavis Regni

 

Aran Clavis Regni

 

Aran Clavis Regni

 

Aran Clavis Regni

 

Aran Clavis Regni

 

Aran Clavis Regni

 

Aran Clavis Regni

 

Aran Clavis Regni