Eth procès de fabricacion
Era lan que se trabalhaue ena fabrica proviege des particulars, es quaus l’auien obtengut a trauèrs dera esplèita deth bestiar de lan. Era lan arribaue limpia e seca ena fabrica, es nhòcs se pesauen en ua romana e s’acordaue eth nombre de madèishes e eth celh deth hiu que volien.
 
Ena planta baisha e ena prumèra planta se sauve tota era maquinària originau, hèt que mos permet seguir tot eth procès de fabricacion:
 
Eth "diable"





Esvedilhaue entà daurir es nhòcs dera lan. Aguesti se dispausauen ena entrada dera maquina, prealablament auien estat entomits tamb òli de baisha qualitat, que les esquinçaue, daurie e desseparaue.
 
Era "carda dauridora"




 
 
Transformaue es nhòcs de lan dubèrts peth diable en ua espècie de vel, que se hège servir soent entàs vanòes e matalassi.
 

Era "carda mequèra"





Premanie era lan qu'auie de servir entà hèr hiu e convertie eth vel o napa provenenta dera carda dauridora en ues mèques mès fines, que s’enrotlauen en uns petiti corrons o plegadors metallics.
 


Era "mule-jenny "






Se sage d’ua hiladora intermitenta que prumèr estire e tòrç eth hiu e, despús d’ua pausa, l’enrotle en hus. Ua soleta persona se n’encuedaue dera maquina e ne campaue atentament eth foncionament, ja que calia arturar-la de seguida se bèth hiu se trincaue, entà esvitar mauméter tot eth procés. Era "mule jenny" siguec endonviada pes anglesi e auec un clar protagonisme ena Revolucion Industriau. Aguest modèl correspont as prototipes realizats entre 1820 e 1830 e ei ua des tres que se consèrven en Catalunya.
 

Eth "torcedor"





Servie entà retòrcer eth hiu e enrotlar-lo en ua bobina, còn o hus, segontes eth celh deth hiu e era quantitat que se’n fabricaue.
 


Era maquina de hèr madèishes





Culminaue tot eth procès e se n’encuedaue dera darrèra torçuda e dera elaboracion des madèishes. Entad aguesta darrèra accion, se tiege ua barra de hèr, clauada en un des tirants deth tet, que facilitaue eth trabalh de retòrcer es madèishes.